Trobaré moltissim a faltar agafar el bus al matí, quan encara és fosc, L5 (blava, com no) fins a Verdaguer, L4 a besos mar i fer el primer cafè del dia(:Trobar-nos tots morts de fred i de son, agafar un bus o un altre cop el metro, a la redacció o a la imprenta. Escoltar una dona que ho sap tot i un home que només parla, encara que amb aquest, no el pugui fer callar.
Anar al bar a esmorzar, la xocolata desfeta, un croïsant. Que s'envagi la llum mentre estàs al water (w de guater). Parlar de viatges, profes i exàmens.
I tornar a agafar el tren amb el diari del dia a la mà i un altre amb els nostres noms com a redactors, fotògrafs i editors.
Somriures, fotos, cançons, anells i abraçades, paraules, trens i cafès... moltííssimes gràcies a tots, innoblidable però no irrepetible!
Sortir i arribar casa que encara és fosc*
