La vida hauria de venir amb un manual d'instruccions.

Neix el món dintre l'ull

Potser ens hauríem de preocupar si pensem que totes les coses que havíem d'haver resolt no les hem resolt encara. Poc a poc se'ns ha anat acumulant la feina. I tot està per fer.

I les promeses, sobretot les que mai ens vam dir, de tan secretes, de tan callades; encara s'han de complir (si és que s'han de complir algun dia).
Què mai hem plantat cara als nostres somnis, però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps: Què volem ser? Què volem dir? Qui volem ser?, i si ho tenim clar: com ho hauríem de fer? Amb qui podríem comptar? Comptes amb mi? Compto amb tu?

Sí, potser ens hauríem de preocupar. De fet, jo em preocupo. I de vegades tinc por. Però de sobte, com qui no vol la cosa, d'un dia per l'altre me n'oblido.

I a la llarga, què vols que et digui? Al final de tot, no sé com ni gràcies a què, ni per quin estrany mecanisme; tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento em tranquil·litza. No sé com, però em tranquil·litza.

Estic tranquil·la. Tranquil·la.