dijous, 11 d’agost del 2011

Un dia els infants preguntaran


Un dia els infants aprendran paraules que els costarà d'entendre.

Els infants de l'Índia preguntaran:
“Què vol dir fam?"

Els infants d'Alabama preguntaran:
“Què vol dir segregació racial?"

Els infants d'Hiroshima diran estranyats:
“Què vol dir bomba atòmica?"

Els infants del meu poble demanaran:
“Què vol dir dictadura?"

I els nens a totes les escoles diran:
“Què és una guerra?"

Tu els donaràs una resposta i els diràs:
"Mireu, aquestes paraules ja no les fa servir ningú; són paraules velles com tartana, diligència o esclavatge. Paraules que no volen dir res, i per això les hem tret del diccionari."

Jean Debruynne

diumenge, 12 de juny del 2011

dijous, 9 de juny del 2011

Al bar!




Si, les llàgrimes es confonen amb la pluja, però la mirada rebel·la el teu plor. 


dilluns, 6 de juny del 2011

TU MAI RES!

"jo mai res...
jo mai he tingut algú en qui confiar.... fins que vaig creure que amb tu si
jo mai havia tingut una amiga fins que vaig creure que amb tu si
jo mai havia rigut tant fins que vaig creure que amb tu si
érem amigues, recordes?"

dijous, 19 de maig del 2011

El viaje íntimo de la locura

"En el jardín hay un cerezo dormido, pero parece muerto. Este otoño comenzó a sentirse apático, y la dejadez se apoderó de su espíritu. La vida, cansada de verle abúlico y desastrado, decidió que lo mejor sería que se tomaran un tiempo para reflexionar sobre su relación, y se marchó de vacaciones, dejándole en un estado de abatimiento que hizo que se fuera consumiendo poco a poco hasta que acabó por convertirse en lo que es ahora: el aletargado esqueleto de un cerezo; una osamenta de madera clavada al suelo, que sólo espera que regrese la vida..." 

dijous, 31 de març del 2011

dissabte, 26 de març del 2011

Neix el món dintre l'ull

Potser ens hauríem de preocupar si pensem que totes les coses que havíem d'haver resolt no les hem resolt encara. Poc a poc se'ns ha anat acumulant la feina. I tot està per fer.

I les promeses, sobretot les que mai ens vam dir, de tan secretes, de tan callades; encara s'han de complir (si és que s'han de complir algun dia).
Què mai hem plantat cara als nostres somnis, però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps: Què volem ser? Què volem dir? Qui volem ser?, i si ho tenim clar: com ho hauríem de fer? Amb qui podríem comptar? Comptes amb mi? Compto amb tu?

Sí, potser ens hauríem de preocupar. De fet, jo em preocupo. I de vegades tinc por. Però de sobte, com qui no vol la cosa, d'un dia per l'altre me n'oblido.

I a la llarga, què vols que et digui? Al final de tot, no sé com ni gràcies a què, ni per quin estrany mecanisme; tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento em tranquil·litza. No sé com, però em tranquil·litza.

Estic tranquil·la. Tranquil·la.


divendres, 4 de febrer del 2011

Cap al cel

No tinc por de perdre el nord
no tinc por de caure en l'error
El que crec és el que sóc
però sé que no tinc temps per aprendre-ho tot.
No tinc por d'oblidar-ho tot
de tornar enrere i començar de nou.
No m'agrada la gent decent
tampoc m'importa quan sóc transparent.
Potser tu em diràs que fer.

Abans que sigui massa tard
aixecaré les mans
miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.

No tinc temps per perdre el temps
quan no mires tot passa corrent.
Tothom s'ofega quan tot va bé
em sembla que el món gira del revés.
Potser que em diguis que m'està passant
on tothom se sent lliure em sento empresonat.
Potser tu em diràs que fer
quan encerti o ensopegui potser em diràs que fer.

Abans que sigui massa tard
Aixecaré les mans
Miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.

No tinc por de perdre-ho tot,
el que tinc no és el que sóc.

Abans que sigui massa tard
Aixecaré les mans
Miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.

Abans que sigui massa tard
Aixecaré les mans
Miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.





Menaix a Truà
http://www.youtube.com/watch?v=JD1yXL2lYeM

diumenge, 30 de gener del 2011

Melancòlica
Serena
Poruga
Independent
Individualista
Egoista
Capriciosa
Descarada
Inconformista
Desconcertant
Imprevisible
Dispersa
Indòcil
Desordenada
Indecisa
Impacient
Amant
Impulsiva
Apassionada
Inconstant
Accelerada
Viva
Mòbil
Selectiva
Moderna
Detallista
Solidària
Feliç
Intimista
Sociable
Despreocupada
Nostàlgica
Alegre
Contradictòria
Callada
Unitària
Creativa
Neguitosa
Curiosa
Original
Costumista
Fidel
Llunàtica
Mentidera


Tan costa, estimar a algú aixi?
Segur que si.

dijous, 27 de gener del 2011

Jocs

Vida!
Qui ets? On ets? Que fas? on vas?
Estàs jugant amb mi? No m'agraden aquests jocs de nens petits, ni vull ser la teva fitxa. Amb quins daus jugues? Vaig avançant de sis en sis, em salto caselles, torns, parades, retrocessos i arribo massa ràpid al final.
No guanyo, arribo.
Arribar al final no sempre és guanyar. En el meu cas és perdre. Perdre-ho tot, acabar. I ja està. Simple i senzillament un final, en que deixes enrrere els altres companys de joc...

Vida! Para! Això no és un joc ni nosaltres els teus jugadors... som com titelles amb fils de ferro.


*final de partida, i el meu cor que crida...