I tornes a arribar a casa, tard, cansat després d'una nit sense gaire èxit.
Et protegeixes de tot dins el llit, fins que des de la paret et miren aquelles cares innocents de fa tant de temps. Penses, recordes, tornes a pensar. Mires de trobar-li un sentit a tot allò.
Una imatge colpidora m'envaeix la ment, però els graus d'alcohol s'encarreguen d'esborrar-la. Et veig a tu, abans, quan era simple. A casa teva.
En aquella platja.
A les classes perdudes.
En algun cafè.
Passejant de nit.
Sota el sol abrusador d'aquell estiu.
A el nostre banc, on va començar tot. Tu, jo, els nostres somnis...
Veig dies, números, notes i anys. Fulls de paper arrugats, escrits interminables, històries inacabades.
L'etern somriure.
Les mil i una cançons nostres. I totes les que no vas voler escoltar.
En un gronxador. Endavant, endarrere, endavant endarrere... i encara més endarrere. Més, més. Massa.
