 |
| -en moviment- |
Mai vaig acostumar-me al que seria una vida sedentària. Tothom amunt, avall i acaben sent igual i fent el mateix. Aquí, allà, més enllà.
Rutina, una cosa que odio.
Rutina, una cosa que tothom fa i ningú se'n adona.
Rutina, una ésser que se't va menjant per dins, que et va privant de tu, que et deforma els teus somnis.
I segueix endavant, dia a dia.
Rutina, marxa, ja et conec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada