I no sé si tot és un somni, i no sé si tot és un miratge,
si el que veig és veritat o és de plastilina, que es fa i desfà a força de
cops, a vegades més suaus, a vegades més bruscos; semblen ser carícies, però
acaben resultant grans patacades. No vull escriure una història d’amor. Una
altra història d’amor... N’hi ha tantes i tan poques alhora... perquè, on es
troba realment l’amor?
L’amor de veritat vull dir, aquell que tan poques persones han tingut la
sort de conèixer, el que t’agafa de la mà suaument i no et deixa anar, el que
et fa veure-hi dins la boira, el que t’emportaries a una illa deserta, el que
et fa anar amunt i avall, de dreta a esquerra i amb forma d’espiral color verd,
de color blau de color vermell...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada